divendres, 15 de març del 2013

Seguint el camí



Agafo el bastó,
em mires fixament,
saps que marxem,
anem a un món còsmic.

El camí ens espera,
respiro profundament,
tanco els ulls,
capto les olors i sensacions,
m'adono que puc veure
aquell paisatge meravellós,
que ho puc veure altre cop més

La brisa m'acarona,
el pas va augmentant,
em segueixes mirant,
sempre al meu costat

A la dreta et torno a trobar,
indret on molts aniran a parar,
passant per la vida,
arran de terra a tocar

El silenci m'envaeix,
les estones al meu voltant
aquells arbres punxaguts em recorden
fets passats..

El passat torna al meu costat,
sempre torna,
els records d'instants,
d'éssers estimats..

Em tornes a mirar,
la teva mirada em parla,
de que hem de tirar endavant..

El camí continua,
les pedres son allà
les pedres observen
i el pas va endavant

Paissatge verd s'atança,
aigua trasparent,
bell indret,
i alhora enyorança

El pas es fa més feixug
la pujada es esperança
d'una tendresa que m'abraça

Els meus ulls et veuen ,
per fi he arribat,
però el camí continua,
el banc espera, i tú em mires,
el bastó descansa

El camí no acaba,
el camí continua,
el camí no espera
i les pedres observen
el camí de la vida,

dimarts, 6 de març del 2012

Records.. Instants

I els records no s'amaguen, recordaré els teus ulls plens d'esperança en una nit de lluna blanca, la teva força, aquella gran espelma , i els arbres que es mouen acompanyats d'aquell vent peculiar d'aquelles terres, i el gust d'haver compartit records que no s'amaguen.

dimecres, 1 de juny del 2011

dimarts, 21 de desembre del 2010

La mirada que tenim amagada

Aquestes festes nadalenques i veient les cares que fan els nens i les nenes, i les persones també, d’il·lusió davant de tots els esdeveniments, son cares que em conviden a reflexionar i a travessar el mirall de la realitat, o la raó, i endinsar-me en la veritat, en l’autenticitat.

En el fons, una lloança a les persones i a les seves ànimes netes que fan les coses sense segones intencions.

El jo de cadascú es l’ acumulació d’altres jo que amb la evolució componen la nostra història. Evolucionar, en el sentit de créixer en el desenvolupament del curs de la vida es anar superant els nivells primitius de la nostra història personal, però no es tracta de eliminar les diferents etapes de la vida, sinó d’anar aprenent d’elles.

Tots portem a dintre l’ infant que varem ser , i també portem dins la persona gran que serem, les pors, les il·lusions, els èxits i els fracassos, els problemes, els traumes, les inquietuds.. etc.

La maduresa arriba a través d’un progrés gradual i d’una conducta que es va adquirint segons les experiències que es van produïnt , ens desprenem de la protecció dels pares, aprenem d’ells i ens desenganxem, sortim del niu per definir poc a poc la personalitat, una personalitat complexa .

També moltes persones grans tenen aquesta mirada, una mirada neta i de pau interior, algunes amb la mirada ja ho diuen tot, tot el que ha esdevingut el seu passat, si ha tingut experiències bones o dolentes, la mirada es com un mirall, un mirall de l’ànima.

Continuaré gaudint d’aquestes mirades, de petits i de grans, de persones, una mirada d’aquestes , en un instant i en aquell instant hi està concentrat tot el Nadal.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Els gegants i el pessebre vivent. Conte amateur.


Avui, fent neteja de documents del meu PC, he trobat el conte amb el que vaig participar el Nadal de l'any passat al concurs del col·legi dels meus fills. I m'ha fet gràcia fer-vos partíceps d'ell, i més en aquestes dates, que ja hi tornem a ser.

Aquí el teniu, espero que us agradi.

Títol Els gegants i el pessebre vivent

Pseudònim Dámaris

Al poble de Gràcia hi vivien tres germans, dues germanes i el germà petit, es deien Ariadna, Isabel i Marcel. Era un poble molt petitó, al mig de la muntanya, una muntanya verda, plena de boscos i amb molta neu a l’ hivern. Ells vivien amb els seus pares, el pare era pastor i la mare modista, durant tota la setmana el pare marxava i tornava potser al cap de quinze dies, la mare tenia molta feina durant tota la setmana, li portaven de la fàbrica molts uniformes per arreglar, molta roba de casa i per la fonda també havia de fer compostures.. però, malgrat tot, en tenien per menjar i podien anar fent. Els tres germans ajudaven molt la mare en les tasques de casa.

L’escola estava tres carrers més amunt i com que el poble era molt petit ells sempre anaven sols. Allà s’ho passaven molt bé, la mestra sempre els hi explicava les coses amb exemples pràctics i sortien al bosc a aprendre de les flors, de les plantes, dels animals.. cada dia era una aventura, i així també aprenien moltes virtuts, la paciència, la comprensió, el saber compartir.. ells respectaven molt la mestra.

S’acostava el Nadal, i com sempre, al poble, feien un pessebre vivent, al costat de l’escola hi havia una masia que era d’uns amics dels tres nens i la família els hi deixava l’espai per a poder fer-lo. Es passaven tot l’any preparant aquella ocasió, per a ells, molt important.

La mestra els va cridar, i va dir, aquest any us toca fer els personatges principals a vosaltres, tu, Ariadna, com que ets tant gran i maca seràs l’àngel Gabriel, tu Isabel, com que ets fineta faràs de la Verge Maria, i tu Marcel,, de Sant Josep, però els hi faltava el nen Jesuset... ah, si, van pensar en la veïna que tenia un nen petitó molt dolç i tendre... Els altres personatges els hi van tocar a dues famílies més..

Plens d’il·lusió van anar a explicar-ho a la seva mare que estava treballant cosint uns botons de l’Alcalde,

- Mare, mare, mira, la mestra ens ha dit que aquest any farem nosaltres tres els personatges principals del pessebre vivent. Quina alegria !!!!

-Me n’alegro però no sé com aconseguirem la roba per a fer els vestits... no tenim prous diners !!! Les ovelles han emmalaltit i el teu pare no les ha pogut vendre !!! Els diners no ens arriben i prou feina tenim per a preparar el menjar !!!

- No et preocupis mare, contesta la Isabel, nosaltres buscarem una sol·lució.. aquella nit feia molt fred i la llenya s’estava acabant.. es van abrigar bé i dins del llit.. en Marcel va tindre una idea..

- Escolteu, allà baix hi ha la casa del fuster i el magatzem on guarden els gegants de la festa major...

- L’Ariadna respongué... i ..... ????

- En Marcel va contestar

Títol Els gegants i el pessebre vivent

Pseudònim Dámaris

- Doncs que, com que els gegants són tant grans, els vestits que porten tenen molta roba, ens els podrien deixar i la mare ens faria els vestits ... Què us sembla ???

A continuació, la Isabel que estava absent va entrar en conversa,

- Si, si, però qui ens ajudarà, com entrarem al magatzem ??? Com els hi traurem els vestits ??’ Nosaltres som petits i baixets i els gegants son molt grans..

- L’Ariadna contestà,

No us preocupeu, ja pensarem una sol·lució, de moment li explicarem a la mare i al pare i li demanarem a l’Alcalde la clau del magatzem, espero també que a la mestra li agradi la idea.. Necessitarem també unes escales llargues perquè si no no hi arribarem..

- Animeu-vos, ja veureu com tot sortirà bé !!!!

I poc a poc es van anar adormint, pensant en un nou dia i en totes les coses que havien de fer.. i de la Il·lusió que tenien ja no es donaven conte ni del fred. La mare va entrar a la habitació i els va tapar i veient aquelles cares i aquells ullets de bondat no li calia res mes.. entre ella pensava... què deuen estar somniant.. quins angelets meus..

I ja va tornar a començar el nou dia,

- Va nois, va, a llevar-se, deia la mare, va, que es fa tard i heu d’esmorzar !!!

- La Isabel, com sempre no tenia gana i la mare s’havia de cuidar de que mengés alguna cosa abans d’anar al col·legi..

- Mentre, tots li anaven explicant la trifurca..

- - Va, va, Isabel espabila que fas tard, rentat les mans !!! has de menjar perquè si no no tindràs forces per poder estudiar i fer l’examen de català. La Isabel estava molt contenta perquè estrenava ulleres noves, i ara havia aconseguit veure millor les lletres.

Van sortir de casa i li van explicar tot a la mestra que li va semblar molt bé, i els va acompanyar a veure l’Alcalde que els hi va donar la clau i les escales llargues..

A l’entrar al magatzem... uf. Quin fred que fa !!! Hi havien tres gegants i un cap gros,

La geganta Peronel·la, el gegant Martí i el cap gros Perot.

Es van fixar en els vestits, uf, quins vestits més bonics !!! La Isabel va dir... tinc por, tinc por !!!

L’Ariadna,.. li va dir no t’espantis, els gegants no et faran res, sempre surten per la festa major al carrer, a ballar.. però, pobrets, mira’ls, tenen cara de tristesa, ja que com que sempre estan tancats aquí no poden celebrar mai res amb els demés..

I van pensar... I com ho podríem fer perquè els gegants sortissin i acompanyessin a la gent del poble en totes les seves festes ???

Títol Els gegants i el pessebre vivent

Pseudònim Dámaris

Van agafar les tres escales llargues i els hi van treure les robes com van poder, però el gegants i el cap gros, al quedar-se sense roba, del fred que van agafar van tremolar tant i tant que es van anar encongint poc a poc... i... sabeu què ???

En treure-lis aquells vestits, una estranya sensació va envair aquell magatzem.. la fusta de la que estaven fets va començar a fer, croc, crec, croc crussssh.. la Isabel va sortir corrent, i a continuació els altres dos...

Ufff !! Què ha passat ??? Quina por, deien mentre s’allunyaven del magatzem.. i si tornéssim, semblava que els gegants es tornaven petits.. potser tindríem roba per a tots plegats i podríem fer el pessebre .

I, si,si, es van acostar poc a poc i van veure com els gegants ja no eren gegants, i la fusta s’havia convertit en carn... i parlaven !!! Quina meravella !!!

Holaaaaa, van dir els gegants, el cap gros ballava d’alegria, ens heu tret els vestits i de tant fred que fa aquí ens hem despertat, us podem ajudar ‘?? Però ara estem despullaaaats !!!

No us preocupeu, van dir els nens, anirem a casa la nostra mare amb la roba i com que es tant gran en tindrem prou per a tots.

Si,si, anem, anem, ballaven d’alegria.. van entrar a casa seva i la mare es va espantar tant que al final els hi va preparar un plat d’escudella barrejada i van entrar en calor.

Entre tots van ajudar la mare a fer els vestits i amb tanta roba que hi havia en van tindre prou, van parlar amb l’Alcalde i van decidir que cada any els gegants sortirien del magatzem i , tant si eren petits com grans, participarien en totes les festes del poble.

Però us preguntareu... i els gegants sempre van ser petits ??? Nooo, quan van tornar al magatzem, aquell magatzem tenia unes propietats especials d’una pòcima que havia fet un científic fa molts i molts anys i encara estava impregnat d’aquella solució que un dia li va explotar.. i tenia les propietats de fer grans i petits a aquells gegants segons la temperatura, i com que la temperatura era més calenta quan van arribar es van tornar a fer gegantins.. i la roba ??? doncs entre tota la gent del pobles del voltant els hi van fer uns vestits preciosos i els van convidar a totes les festes majors i a tots els pessebres vivents !!!

Van vindre de tots els pobles del voltant i van seguir l’exemple d’aquell petit poblet, on tothom va participar i es van estimar tots plegats i van seguir conservant l’esperit del Nadal, un esperit ple d’amor i pau ..

I.. no sabeu què ??? El pessebre vivent va ser un èxit, els gegants van fer de pastorets i el cap gros de la senyora que renta la roba...

Bon esperit de Nadal per a tothom !!!!!